Dissabte, al suplement ARA CRIATURES, hi havia un article sobre mares que havien escrit blogs per a reflectir la seva experència com a mares (http://criatures.ara.cat/).
Ostres! jo vaig està escribint un petit diari sobre el primer any i mig de la meva filla i això del blog, sembla com més senzill i més 'apanyat'. Com deia una de les mares, la criança és intensa però efímera i té tota la raó.
Des de fa uns mesos, vaig deixar d'escriure al diari, principalment perquè no trobava el moment de fer-ho, però també per incomoditat. L'escribia al metro, dreta o amb el cap d'algú intentant rellegir el que escribia. Me n'he adonat de què he perdut el fil, em resulta impossible esbrinar quan va començar a parlar de manera fluida, o d'altres petiteses per l'estil però importants per a mi. Però, ara he vist la llum. De moment un lloc privat per tal d'organitzar el que penso, el que em passa, les petites coses del dia a dia (si aconsegueixo esbrinar com es fa, que jo per a llegir instruccions sóc molt petarda) i després ja veurem. No tinc cap interès jo en això de que em llegeixin però, he de dir, que tinc comprovat que pertanyo a la immensa majoria, la que conforma el gruix de les estadístiques. Amb això vull dir, que segurament el que a mi em passa pel cap, és el que li passa a moltes altres persones, i a vegades, sobre tot quan estàs molt fotut, és tan agraït veure que no és l'únic que està passant pel mateix... M'ha ajudat tan per exemple, webs com el de crianza natural...
No sé, de moment comencem per aquí i aviam què passa.
